El post de Jeanne Rostaing per a Gardenista ens descobreix aquesta meravella de la natura. Us ho expliquem a Jardinícola:
A més de ser la cova més gran del món, Son Doong amaga una jungla exuberant al seu interior, on hi conviuen monos, esquirols voladors, ocells tropicals, falgueres i palmeres. Per primer cop, ara és oberta al públic.
Prova de que el nostre planeta encara ens pot sorprendre, la cova de Son Doong és una meravella descoberta de fa poc. El granger vietnamita Ho Khahn va trobar l’entrada de la cova al 1991 mentre buscava llenya. Durant uns anys no va ser capaç de tornar a localitzar-la però al 2009 va tornar a trobar-la i equips d’exploradors de la British Cave Association van començar a arribar a la cova situada al parc nacional de Phong Nha Ke Bang, prop de la frontera amb Laos.
Per arribar-hi van haver de superar un fort desnivell d’uns 80 metres. Un cop ben en dins, la llum els va sorprendre. Venia d’obertures al sostre originades fa milions d’anys, quan roques enormes de pedra calcària es van desprendre de la superfície, obrint enormes claraboies. Amb el pas dels segles hi van anar arrelant les plantes de la jungla. Hi van créixer fines palmeres de més de tres metres. Cortines de lianes gruixudes com les de les pel·lícules d’en Tarzan baixaven des de la superfície fins al fons de la cova. Tot un ecosistema de plantes, mamífers i insectes hi viuen en una espècie de món màgic, aparentment fora de lloc però tirant endavant.
El nom “Son Doong” vol dir cova de riu de muntanya. El riu Rao Thuong ha excavat la cova a la roca calcària. Dins també s’hi poden trobar “perles” de la mida de pilotes de tenis formades per l’acció de l’aigua caient sobre la sorra. Del terra hi pugen estalagmites més altes que un edifici de deu plantes.
Per visitar la cova cal ser un viatger extremadament aventurer i agosarat. Només per arribar a l’entrada, cal caminar durant hores salvant la vegetació en una jungla sense camins. Ara per ara només hi ha una empresa autoritzada per portar-hi turistes, Oxalis Adventure Tours. Les fotos d’aquest post són seves.
Si us interessa el tema, a més d’aquesta traducció comentada del post a Gardenista, trobareu més informació a l’article de la Wikipedia i a National Geogràfic.