Consells de supervivència
Aquesta és la consulta que més rebem els jardiners. Molts cops podem reconduir la situació començant amb un bon diagnòstic. Les causes més freqüents de que una planta deixi d’estar ufana solen tenir algun d’aquest orígens:
Insectes o fongs
Si veiem t aques blanques, taronges o marronoses sobre les fulles és possible que estiguem davant d’una infecció per fongs, com l’ovidi o la roia. Petits granets negres o vermells sobre les fulles, aparició de substàncies enganxoses o filaments blancs com de cotó sobre les fulles són alguns dels indicis de que hi pot haver insectes, com la cotxinilla o el pugó.
Juníperus malalt
En qualsevol d’aquests casos, cal actuar quan abans millor, per evitar una infestació i que s’encomanin altres plantes properes. Si no tenim clar l’origen del problema, cal mostrar una part de la planta infectada a una botiga especialitzada o a un professional jardiner, que ens recomanarà el tractament més adient. A vegades, l’opció més segura i econòmica a mig termini és retirar l’exemplar malalt i reposar-lo per un altre després d’haver desinfectat bé el test i els estris que haguem utilitzat amb la planta afectada.
Reg inadequat
Un dels errors més freqüents que es cometen és regar en excés. I és que quan veiem que una de les nostres plantes té mal aspecte, li dediquem més atenció i tendim a augmentar la freqüència del reg. L’excés de reg provoca podridura de les rels i la planta presenta un aspecte esgrogueït. En canvi, si li falta aigua veurem que se li assequen les fulles des de les vores cap endins.
Mal drenatge
Un mal drenatge de la terra, tant si la planta està plantada al sol o dins d’un test, provoca manca d’oxigen i podridura que esgrogueeix la planta. Cal verificar el drenatge i la composició del sol. Hem de vigilar que no quedi aigua als plats sota del testos per evitar el mateix efecte que la manca de drenatge. I de pas, evitem “cultivar” mosquit tigre.
Condicions ambientals inadequades
Algunes plantes són més resistents que d’altres a les diverses condicions ambientals: el vent, la llum directe del sol o la poca il·luminació, pols, la calefacció, l’aire condicionat… Els símptomes que ens indiquen que a una planta “no li agrada el lloc” solen ser la caiguda de la fulla fora de temps, un creixement escàs o irregular, la manca de floració o l’assecament de les fulles. El més important és valorar les condicions que necessita cada planta i el entorn on la volem col·locar. Si les condicions no són les òptimes, podem mirar compensar-les d’alguna manera. Per exemple, si posem la calefacció, cal situar la planta lluny dels radiadors, humitejar-la més freqüentment i treure-li la pols de tant en tant.
Però en qualsevol cas, el millor és triar les plantes tenint en compte les condicions del lloc on les volem posar, el resultat que volem obtenir i les necessitats de manteniment de cada espècie. En una altre post, us explicaré algunes astúcies per tenir èxit en aquesta tria.